Així queden:
dj 2 d'abril
dj 30 d'abril
dm 5 de maig (pendent de confirmació) per resoldre els últims dubtes ja que teniu l'examen dia 7 de maig.
Blog per als alumnes de l'Escola d'Adults de Ciutadella que es preparen per a l'accés a Grau Superior i per als que es preparen per a l'accés a la UIB per a majors de 25 anys
Les mitjanes
i les variànces
Per saber el grau de validesa de la relació, utilitzam les fórmules:
La covariançaque, encara que té significat per sí mateixa, la podem considerar auxiliar i el coeficient de correlació que és el que ens interessa:
aquest nombre sempre està entre -1 i 1. Com més pròxim a 1 o a -1 és, més bona és la relació per aproximar-la per una recta. Com més aprop de zero, més dolenta.
Finalment per obtenir un valor aproximat, hem d'utilitzar la recta de regressió
amb pendent
.
És a dir , la fórmula que cercam és
A la següent taula hi ha el nombre de societat anònimes creades i donades de baixa a l'estat espanyol des de l'any 2003 al 2008
b) En cas afirmatiu de la primera pregunta, quantes baixes s'esper en en un any de 3500 altes?
Solució:
x seran les altes i y les baixes.Ordenam les dades en columnes:
i
coeficient de correlació, que és el que ens interessa:
Resposta: Pot ser que hi hagi alguna correlació, ja que el coeficient és 0'62. Si fos així, en un any de 3500 altes de societats anònimes, hi hauria,aproximadament, unes 4708 baixes.
Aquesta distribució té molta importància perquè és molt present en diverses situacions de la vida: per exemple, l'efecte que produeix una determinada dosi d'un medicament, el pes de les persones, la resistència de materials ... (I, a més, és un candidat a sortir a l'examen)
La seva gràfica és:
Començarem aprenent a utilitzar la taula de la Normal de mitjana zero i desviació típica 1, que es simbolitza per N(0,1); després ens familiaritzarem amb una normal qualsevol (tipificarem) i finalment anirem a aprendre a
resoldre problemes que es resolen utilitzant aquesta distribució.
La Normal N(0,1)
L'àrea total val 1 i és simètrica respecta la seva mitjana.
Cas 1. P(1<1'32) = 0'9066. Simplement consultant la taula
Cas 2. P(z>1'32) = 1- P(z<1'32) = 1-0'9066= 0'0934. Podeu veure al gràfic de baix que l'àrea ombrejada és la complementària de la de dalt.
Cas 3. P(z<-1'32) = 1- P(z<1'32) = 1- 0'9066= 0'0934. Per simetria, l'àrea és la mateixa que l'anterior.
Cas 4. P(z>-1'32) = 1-P(z<-1'32) com en el cas 2. I ara aplicant el cas 3, = 1-(1-P(z<1'32)) = P(z<1'32) = 0'9066. Si mirau el gràfic, podreu veure com l'àrea és igual, per simetria, al primer cas.
Cas 5. Combinacions de les anteriors. És la diferència entre el valor major i el menor.
Un exemple seria P(-2'37 < z <1'07) = P(z<1'07)-P(z<-2'37) = 0'8577- (1- P(z<2'37)) = 0'8577 -1 + P(z<2'37) = 0'8577-1+0'9911= 0'8488
S'ha d'utilitzar la fórmula
Per exemple per la N(16,4) si ens demanen P(X<12)
P(X<12) = P(Z<(12-16)/4) = P(Z<1)
= 0'8438
Links:
Com emprar la taula, a la Viquipèdia (en castellà)